La cosa més important, des del punt de vista d'un servidor, que participava per segon cop a una d'aquestes trobades que es podrien tranquil·lament definir iniciàtiques, és la constatació que alguna cosa de l'esperit del Pou s'ha mantingut ben viu. En dóna fe sobretot l'aiguabarreig inimitable de les converses, que avançaven per interrupcions, superposicions, salts lògics i temàtics vertiginosos, i tanmateix amb fluïdesa envejable, tot configurant una dansa caòtica d'un potencial creatiu gairebé inesgotable. Tot això, ben ensabonat amb humor garriguenc de l'autèntic, això és, emmestissat sense complexes, que ens ha fet acabar passades les dues de la matinada amb la sensació que, una vegada més, s'hagués pogut dir: "bugada neta".
L'Antonio i el Pep ens van portar unes postals dels darrers temps del Pou, document visible de la seva actualitat inquietant, i que reproduim aquí sota:
Estava preparada per al retorn de la publicació, després d'uns mesos de no sortir, retorn que finalment no es va produir, o que, potser, ha esperat senzillament una trentena d'anys per acabar de produir-se.
Jordi i Jaume ens van explicar fil per randa les converses tingudes amb el Lluís Noguera el dia de llur visita a la conselleria —no sense haver-nos ofert una ressenya de la petita col·lecció pictòrica que podia admirar-se a les parets de la secretaria de Cultura. En resum, des de la Generalitat, llum verda. S'ha parlat, especialment, de la digitalització de tots els números de la revista, una tasca que, ja posats, podria incloure també el Xàfec (i vinga mullar-nos...).
Aquí podeu veure la cara de satisfacció dels presents davant d'aquestes notícies encoratjadores.
Aquest CD aniria adjunt al llibre, del qual ja s'ha parlat, amb escrits que provin de recordar l'experiència del pou dins del marc dels anys especialíssims en què es va produir. Es va parlar d'encomanar a l'Albert Benzekry fill la tasca d'edició i seguiment dels escrits, des de les seves múltiples complicitats literàries i històriogràfiques amb la cultura garriguenca.
Al voltant del llibre s'han de muntar els actes: entre ells, destaca la idea de fer un concert homenatge a JB que, pel que hem pogut ensumar, el Quique ja té molt ben estructurat dins del seu cap, així que només falten els calers i fer els contactes. Com a espai s'havia pensat de demanar al Miró l'Alhambra.
En definitiva, allà on ara anem coixos (però aquella nit encara no ho sabíem) és per la banda de l'ajuntament, que mentrestant ha fet un tomb i ha canviat de persones i de grups polítics. Caldrà tornar a demanar hora per valorar el grau de disponibilitat de la nova regidora.
Nosaltres, també, ens hem d'organitzar. Als dies els està passant el mateix que als euros, que amb els mateixos cada vegada sembla que es fan menys coses... (Això, en realitat, es diu per suggerir que ens fa falta organitzar un nou sopar per posar-nos al dia!).
Apali, properament més missatges!
