Un sopar memorable

La nit del 29 de febrer s'ha celebrat el segon sopar dels conjurats del Pou, aquest cop convidats pel Quique a ca'ls Artristras. La qualitat (i quantitat!) de les menges i de les converses n'ha fet una vetllada inoblidable, i l'abundància de la beguda que acompanyava unes i altres ha fet que de coses ja n'hagim oblidat més d'una... D'aquí aquest resum que sens dubte pot tenir mancances i que espero voldreu completar amb els vostres comentaris —els que hi vau assistir, és clar!
La cosa més important, des del punt de vista d'un servidor, que participava per segon cop a una d'aquestes trobades que es podrien tranquil·lament definir iniciàtiques, és la constatació que alguna cosa de l'esperit del Pou s'ha mantingut ben viu. En dóna fe sobretot l'aiguabarreig inimitable de les converses, que avançaven per interrupcions, superposicions, salts lògics i temàtics vertiginosos, i tanmateix amb fluïdesa envejable, tot configurant una dansa caòtica d'un potencial creatiu gairebé inesgotable. Tot això, ben ensabonat amb humor garriguenc de l'autèntic, això és, emmestissat sense complexes, que ens ha fet acabar passades les dues de la matinada amb la sensació que, una vegada més, s'hagués pogut dir: "bugada neta".
L'Antonio i el Pep ens van portar unes postals dels darrers temps del Pou, document visible de la seva actualitat inquietant, i que reproduim aquí sota:


Estava preparada per al retorn de la publicació, després d'uns mesos de no sortir, retorn que finalment no es va produir, o que, potser, ha esperat senzillament una trentena d'anys per acabar de produir-se.
Jordi i Jaume ens van explicar fil per randa les converses tingudes amb el Lluís Noguera el dia de llur visita a la conselleria —no sense haver-nos ofert una ressenya de la petita col·lecció pictòrica que podia admirar-se a les parets de la secretaria de Cultura. En resum, des de la Generalitat, llum verda. S'ha parlat, especialment, de la digitalització de tots els números de la revista, una tasca que, ja posats, podria incloure també el Xàfec (i vinga mullar-nos...).
Aquí podeu veure la cara de satisfacció dels presents davant d'aquestes notícies encoratjadores.


Aquest CD aniria adjunt al llibre, del qual ja s'ha parlat, amb escrits que provin de recordar l'experiència del pou dins del marc dels anys especialíssims en què es va produir. Es va parlar d'encomanar a l'Albert Benzekry fill la tasca d'edició i seguiment dels escrits, des de les seves múltiples complicitats literàries i històriogràfiques amb la cultura garriguenca.
Al voltant del llibre s'han de muntar els actes: entre ells, destaca la idea de fer un concert homenatge a JB que, pel que hem pogut ensumar, el Quique ja té molt ben estructurat dins del seu cap, així que només falten els calers i fer els contactes. Com a espai s'havia pensat de demanar al Miró l'Alhambra.

En definitiva, allà on ara anem coixos (però aquella nit encara no ho sabíem) és per la banda de l'ajuntament, que mentrestant ha fet un tomb i ha canviat de persones i de grups polítics. Caldrà tornar a demanar hora per valorar el grau de disponibilitat de la nova regidora.
Nosaltres, també, ens hem d'organitzar. Als dies els està passant el mateix que als euros, que amb els mateixos cada vegada sembla que es fan menys coses... (Això, en realitat, es diu per suggerir que ens fa falta organitzar un nou sopar per posar-nos al dia!).
Apali, properament més missatges!

Sopar de conjurats

Aquest blog és un experiment. Tant fàcilment com s'ha fet es pot eliminar. Si pot servir per construir de forma col·lectiva una idea, perfecte. Si no ho farem d'una altra manera. Perquè alguna cosa farem, això està clar.

El passat dimecres, 11 de juliol, al restaurant Vil·la Luanik, hi va haver un sopar de conjurats: Jaume Guardis, Jordi Llimargas, Manel Vilar, Pep Torra, Matilde Martínez, Quique Alcántara i Pep Mas, és a dir, un contingent important del nucli dur del comité de redacció de la revista El Pou...Calent! També hi havia un infiltrat —servidor— que no va tenir cap relació amb l'experiència del Pou, però que, en qualitat d'admirador incondicional, va ser tol·lerat amablement per tot el grup, cosa que s'agraeix enormement. Fins i tot, cal esmentar el magnífic regal que li va ser preparat: una reproducció original en ceràmica... del Pou calent, sí senyor! Ens referim al del carrer Banys (que veureu a la foto final).

Bé, per compensar aquest privilegi —de poder-hi ser sense haver-hi sigut— el subjecte en qüestió ha assumit el deure i la responsabilitat de fer un resum operatiu i concret de les idees que van sortir del sopar. Aquí el teniu.

Ens havíem reunit perquè en un altre sopar (quanta feina es fa als sopars!) en què ens vam trobar colze a colze amb el Pep Mas, havia sorgit la idea de reeditar els 13 números del Pou!, ja que moltes persones en el poble no coneixen la revista i, dels que la coneixen, a molts els agradaria tenir-la. Es veu que la intuïció va ser bona perquè d'aquí han anat brollant un seguit d'idees, a raig i sense esforç, que més aviat es tracta de veure com organitzar-les. (De fet, una d'aquestes —de la Matilde, per ser exactes— era justament la de fer un bloc; jo li he pres i l'he posada en pràctica, però el copyright és seu...).

Ha estat important descobrir que l'any vinent (2008) farà 30 anys de la primera sortida del Pou. Això és un número prou rodó com per fer una commemoració com cal. I d'altra banda ens dóna un marge de temps per anar-ho preparant. No massa, però suficient. Una altra coincidència afortunada.

Bé, per no enrotllar-me excessivament, aniré fent un resum en plan executiu, que són els que van per la major avui en dia (vol dir redacció per punts, amb mínima articulació sintàctica, estalvi de verbs innecessaris i absència gairebé total d'adjectius i adverbis...).

Principals propostes que han sorgit:
1. reedició íntegra dels 13 números de la revista (sense censura!), amb un afegit de comentaris crítics (veure més endavant)
2. exposició commemorativa, amb tallers i activitats relacionades (veure també detall més endavant)
3. actes públics de presentació (del llibre, de l'exposició...), entre els quals també:
4. concert-homenatge al J. Bofill (poso només la inicial perquè, no havent-lo conegut, no estic segur del seu nom; però ja m'enteneu...)
5. edició de gadgets (?) (veure també detall al final)
6. financiació

Anem, doncs, per parts.

1. Reedició de la revista en un llibre
- s'ha parlat d'acompanyar-la amb una sèrie d'escrits que en facin una re-lectura 30 anys després; relacionar la sortida (i la desaparició) del Pou amb els anys de la primera transició fins al 23-F;
- es demanaria intervenció escrita:
• a tots els redactors-col·laboradors del Pou que vulguin fer-ho (es tracta de fer-ne un llistat exhaustiu per tal d'avisar tothom: algú se'n encarrega?); aquí cal fer especial esment a la directora de la revista, Isabel Clara Simó, que ara viu a l'Ametlla i que s'haurà d'implicar en els propers passos;
• a un seguit de persones "externes" que poden aportar una mirada interessant (llistat provisional: Jordi Barbeta, algun humorista intel·ligent tipus Toni Soler o Carles Capdevila; Martí Porter; altres a proposar...)
- temes de fons a reflexionar: el paper de la premsa satírica, d'interès polític, d'àmbit local i en català; comparativa amb experiències similars (?)
- s'ha parlat de la possibilitat de comptar amb una persona que coordini l'edició del llibre, dels textos, etc. S'ha fet el nom de la Carme Badia com d'una candidata amb les capacitats per fer-ho.
- les edicions del Garbell s'ofereixen com a marc concret per dur a terme la tasca d'edició del llibre (es tracta d'un oferiment; el tema és complex i s'haurà de parlar amb calma).

2. Exposició
- s'estructuraria en base a una tria de les coses més interessants que pot oferir la revista:
• selecció de portades (en gran)
• descripció d'anècdotes (per exemple: viatge a la Moncloa; reportatge sobre drogues; premi pòstum Diputació...)
• denúncies rebudes
• etc.
- també podria tenir espais d'activitats
• taller de fotomuntatges
• fac-símil de la taula on es muntava la revista
• ...
- finalment, es proposava un espai de "retorn" per part de la gent
• què va suposar el Pou per la gent
• anècdotes vistes de la part dels lectors
- sobre aquest punt, es proposa convocar una beca (dins els treballs de memòria històrica) per entrevistar gent i recollir testimonis (caldria gestionar-la amb el regidor o regidora que correspongui)
- ha sorgit la idea (molt interessant) d'un curset de periodisme satíric; podrien ser una sèrie de tallers, per exemple. Potser es podria fer algun tipus d'acord amb l'escola d'art (o algun professor de l'escola?).

3. Actes públics
- una part aniria associada als punts 1. i 2.: presentació del llibre, presentació de l'exposició, presentació dels cursets (?), etc.
- també s'ha considerat imprescindible a curt termini (tardor) un sopar general de retrobament ecumènic (vol dir que hi han de ser tots), perquè tothom pugui fer la seva aportació abans de fer res
- s'ha parlat, també, de programes de ràdio (idea a desenvolupar) (sempre que hi hagi ràdio...)

4. Concert-homenatge a JB
- hauria de ser de jazz
- el Quique, el Jaume i qui més s'hi apunti tenen tots els números per ser els encarregats de muntar-lo
- caldrà decidir el lloc i el moment
- donades les inicials, ja tenim un potencial espònsor

5. Edició de gadgets
Al final del sopar, amb la creativitat ja desfermada, han sortit les següents idees:
- proposar al Partegàs una creació de xocolata inspirada pel Pou
- punts de llibre
- imants de nevera
- samarretes
- calçotets (això no s'ha dit, però tampoc seria mala idea; en tot cas, hi hauria arguments per defensar-la...).

6. Financiació
El tema més important s'ha passat per alt.
El Pou té un remanent de caixa però es dubta que sigui suficient per finançar l'operació.
- es pot fer una repassada als anunciants del Pou perquè facin una aportació (ja que se'ls tornaran a publicar els anuncis) (i si no els esborrem, coi)
- s'ha parlat de tornar a contactar la Diputació per ressuscitar el premi pòstum que finalment no es va cobrar
- necessitem experts en subvencions públiques que ens suggereixin possibles convocatòries a què apuntar-nos
- és improbable que els gadgets ens facin rics (però mai no se sap).
- l'última ratio seria la suscripció popular
- també es pot optar a gestionar la barra del bar de festa major per recollir uns calerons.

Veig en el meu bloc de notes que també ha sortit la proposta de fer un 9Pou, que seria el de l'harakiri final. Suposo que la idea s'ha d'acabar de rumiar.

I amb això em sembla que he posat tot el que m'havia apuntat. Altres idees les deixo a la vostra iniziativa. A mi se m'ha acabat la tinta.

Nois, he fet el que he pogut.

stefano